LA REINA MORA

COMENÇEM

Avui a classe de socials hem fet La Reina Mora el apartat de la clau que consistia en endevinar preguntes sobre un video que hem vist jo i el meu amic Roger. Hem guanyat, per tant hem aconseguit 10 punts. Hem jugat 5 vegades de les cuals 3 jo no he vingut  ja que tinc rehabilitaciò Xd.

I a continuació la linea del temps que m'ha tocat fer-la a mi

ELS VISIGOTS

Hermenegild era un príncep i noble visigot fill del rey  Leovigild. Va nèixer l'any 564 i va morir decapitat l'any 585 per causes que ara explicaré.

Hermenegild, disposat a defensar la seva nova fe, però també els seus interessos polítics, va buscar l'ajuda dels bizantins pel sud i dels suevos pel nord, cosa que equivalia a declarar la guerra civil. Va aconseguir aviat el suport de ciutats com Mèrida o Càceres, però Leovigild va contraatacar aviat. L'any 580 va convocar un concili arrià a Toledo que va suprimir l'obligació dels catòlics a rebatejar-se, cas de convertir-se a l'arrianisme, de manera que procurava així atreure's al partit catòlic. En veure el poc resultat d'aquesta i altres mesures de tolerància, va procedir contra els bisbes catòlics, deportant molts de les seus. Al pla militar va recuperar Càceres i Mèrida l'any 582, posant setge a Sevilla, on s'havia fet fort el seu fill. Dos anys va resistir la ciutat, però, davant la impossibilitat de continuar aguantant el setge, Hermenegildo va fugir a Còrdova, on va ser fet presoner pel seu pare. Leovigildo el va bandejar a València, d'on devia intentar fugir cap al regne franc. Capturat de nou i empresonat a Tarragona, es va negar a rebre la comunió de mans arrianes a la proximitat de la Pasqua de l'any 585, tot i saber que aquest era l'únic mitjà de congraciar-se amb el seu pare. A la mateixa presó va ser assassinat per un tal Sisbert

A continuació una impressió de pantalla del carrer Hermengild

Per fer-nos una idea els visigots eren algo així

I Hermengild era així

AL·LANDALÚS

Avui hem tornat a competir entre nosaltres i el Roger ha aconseguit 6 punts ja que yo no estaba i no pot treure el màxim potencial.

A continuació les banderes amb lluna i explicaré que es la mitja lluna

La mitja lluna es un signe de confrontació, es un record de la victoria en la conquista de Istambul, diuen que quan els soldats d'Alexandre el Gran intentaven assaaltar la ciudat va sortir la lluna que els va delatar

A continuació més banderes amb la lluna ja que faltaven unes cuantes

FIL·LOSOFÍA

Avui el Cesc ens ha explicat una història sobre un musulmà anomenat Avizena, l'història anava de que un rei tenía una malaltía mai vista i ni els metges més bons d'aquella época podien curar-la. La malaltia era que el rei es pensava que era una vaca i llavors se l'hauria de sacrificar, tots els esforços eren iútils però va arribar Avizena que era un metge molt ben pagat i reconegut va probar tot el que li va passar pel cap per a curar-lo. Avizena es va adonar i es va apropar al rei i li va dir: T'entenc, al rei li brillaven el ulls, la cura era que li diguessin això. Després va començar a actuar com una persona normal i  donçs ya està, i a continuació el dibuix que li tocava al meu amic Roger.

ECONOMIA

Cresques era un cartògraf a la edad mitjana bastant important per a la societat, el seu mapa es pot trobar a França es famós per fer un mapa que es podia apreciar tot el mar mediterrràni i tota o quasi tota Europa detalladament.

Va néixer el 13 de juliol de 1325 i va morir l'any 1387.

Aquest és el mapa que va fer Cresques

SOCIETAT

La societat musulmana estaba dividida dels més pobres que están baix de tot de la piràmide social i els més rics que están a dalt de tot de la piràmide social ja que tenen més poder.

Aquí és pot veure que els que están dalt de tot son els Árabs i els siris

I els de baix de tot són els

esclaus

Els intermitjos són els que no viuen ni bé ni malament.

Árabs:

 Veníen de Aràbia eren considerats els de major categoría i van participar en la conquista de la península ibèrica

Berebers

Venen del nort de l'Àfrica al no haber nascut a Arabia eren d'un rango menor als Àrabs

Muladies

Eren aquells cristians que vivien en territoris conquistats pels musulmans per tant vivien allí per no pagar

Jueus

Els jueus eren una considerable minoría per tant vivien apartats

Mozàrabs

Eren els musulmans sol que van ser apodats així

Esclaus

Eren els que només treballaven pels demés rebent mol poc a canvi, normalment treballaben en el camp o a la herrería.

CULTURA

Ball de turcs i cavallets

Simbolitza la lluita entre els turcs i els cristians. Els nostres cavallets són els més antics, tenen dos balls la cercavila i la batalla

ART

Diversos estudis recents indiquen que, probablement, l'arc formava part dels elements decoratius de les obertures del bany del califa Abderraman III a la zona de la terrassa superior de Medina Azahara.1 Altres autors apunten, en canvi, que l'arc podria provenir de la desapareguda Mesquita de Tortosa, d'on, probablement, l'arquebisbe Antonio Agustín, l'hauria portat a la catedral de Tarragona el 1583, amb l'objectiu que servís com a material de construcció per a la decoració de la capella del Santíssim Sagrament.2

​ Els investigadors van trobar l'arc encastat en un mur de la Sala Capitular de la catedral. L'arc es va encastar a un dels murs del claustre a principis del segle XIX, amb motiu d'una visita real a la ciutat. Romandria allà fins al 1989, quan va ser traslladat a Barcelona amb motiu de l'exposició Millenum. En tornar a Tarragona va ser encastat de nou, però només durant 3 anys, ja que el 1992 es va traslladar novament amb motiu de l'exposició Pallium. Un cop acabada l'exposició, va ingressar com a peça del Museu Diocesà de Tarragona, on es conserva actualment

El que hi ha escrit

CATALUNYA

El salt de la reina Mora

El Salt de la Reina Mora és un penya-segat conegut amb aquest nom per la llegenda d'Abdelazia, filla del valí de Siurana, que en arribar les tropes cristianes va preferir saltar a l'abisme del penya-segat amb el cavall que caure en mans enemigues

Reflexió

A mi m'ha agradat molt la manera en que apreníem ja que teniem que adivinar preguntes i guanyar als companys de clase i a mi m'agrada molt competir.

Li dono un 9/10